Sanatçının Albümleri
Lipstick Traces
2000 · albüm
L'aigua clara
2022 · albüm
Cotó
2022 · single
Un lloc que no recordi
2022 · single
Del Montón
2021 · single
Ordre i aventura (en directe)
2021 · albüm
Ara i aquí (En directe)
2019 · albüm
Qui més estima (En directe)
2019 · single
Ara i res
2017 · albüm
L'ànsia que cura
2014 · albüm
L'amor feliç
2012 · albüm
Ordre i aventura
2010 · albüm
Set tota la vida
2007 · albüm
Trucar a Casa Recollir Les Fotos Pagar La Multa
2005 · albüm
The Fall of Public Man
2003 · albüm
Benzer Sanatçılar
Quimi Portet
Sanatçı
Els Catarres
Sanatçı
Els Amics De Les Arts
Sanatçı
Els Pets
Sanatçı
Pau Vallvé
Sanatçı
Pau Alabajos
Sanatçı
La iaia
Sanatçı
Pau Riba
Sanatçı
Gertrudis
Sanatçı
Roger Mas
Sanatçı
Sanjosex
Sanatçı
Manel
Sanatçı
Adrià Puntí
Sanatçı
Anna Roig i L’ombre de ton chien
Sanatçı
Antònia Font
Sanatçı
Mazoni
Sanatçı
El Petit De Cal Eril
Sanatçı
Joan Colomo
Sanatçı
Joan Miquel Oliver
Sanatçı
Ferran Palau
Sanatçı
Biyografi
Mishima és una banda nascuda a Barcelona el 1999, formada per David Carabén (veu i guitarra), Marc Lloret (teclats), Dani Vega (guitarres), Xavi Caparrós (baix) i Alfons Serra (bateria). Aquests dos últims van substituir Dani Acedo i Oscar D’Aniello, respectivament, l'any 2010. "Lipstick Traces" (2000), "The Fall of Public Man" (2003) i "Trucar a casa, recollir les fotos, pagar la multa" (2005) van definir les bases en la manera de fer cançons de Mishima, on hi destacaven les lletres de David Carabén. La producció de Paco Loco va ser clau en el creixement de la banda, treballant plegats a "Set tota la vida" (2007), "Ordre i aventura" (2010) i "L'amor feliç" (2012). El 2014 van decidir fer un canvi i viatjar a l’oest de França per enregistrar "L'ànsia que cura" junt a Peter Deimel a Studio Black Box, amb qui van repetir a "Ara i res" (2017). A Ara i aquí” (2019), Mishima celebren el 20è aniversari sobre els escenaris. "L'aigua clara" s'edita el 22 d'abril del 2022. És un cant a la vida que no aparta la mirada davant dels seus abismes. S’obre amb "El gran lladre", on sentim, com si fos la síntesi del nou repertori: “Una altra cançó d’amor d’algú que mai n’ha sabut treure l’aigua clara”.