Una cançó de com l'estimo exactament Amb tota la por un xic de rancúnia I la meva falta de talent En la que per fi pugui dir la veritat Sobre la insofrible grisor buida Quan no la sento al meu costat I dissimulo acceptant l'avorriment Com si no fos culpa meva Sinó de tota l'altra la gent En la que el sol no s'acabi mai de pondre I punts suspensius per si no l'acabo de compondre Amb una lletra que descrigui amb precisió Allò que de manera inexplicable Sempre em fa perdre la raó Una altra cançó d'amor D'un que ni quan el té davant N'entén la forma I que ha perdut tot el temps del món Que és allò que passa tan veloç Però que no torna Una altra cançó d'amor D'algú que mai n'ha sabut treure l'aigua clara I que ha perdut tot el temps del món Buscant al retrovisor El que tenia de cara Una cançó de com l'estimo bojament Amb la injustícia que comet Qui no sap què estima exactament En la que per fi canti amb decisió Com si no hagués decidit ella El que no podia decidir jo On quedi clar que el paio estima malament Però que no ho sap i mal que ens pesi Té previst seguir-ho fent Una altra cançó d'amor Però d'un que sap que no ha estat mai A la seva altura I que ha perdut tots els trens del món I el més fugaç que és el del temps Que no s'atura