Ni els teus ulls són tan clars Ni la teva pell tan fina Ni tens les cames tan llargues Ni el cos de ballarina No ets gaire divertida, Ni modesta ni sincera Fent tard ets la primera Tan a casa com a l'oficina El per què ja no m'interessa Ni si encara et fa ai el cor La primavera Se que tampoc et faig el pes Amb aquesta veu desagradable Dius que he envellit molt i estic obès, Que tinc l'humor inestable Que la meva única higiene És per netejar-te la cartera Que m'ho prenc tot a la lleugera Menys el tabac i la tele per cable Però jo ja t'ho vaig dir, Jo no et vaig mentir, Va ser La primavera Aquella nit d'abril Compartint paraigua sota el xàfec La vam canviar per mil Avorrides tardes l'un amb l'altre Vam passejar els nostres reflexos Pels carrers molls de Barcelona Ara ens acompanyen com fantasmes Que no obliden ni perdonen Amb aquestes pells d'ortiga I aquests nassos de patata Cintura avall tot ens fa figa I tenim la sang d'orxata Ens fa falta silicona Pel davant i pel darrera Ja no tenim trempera Ni per cordar-nos les sabates Però ja torna a ser aquí, Ens vol a tu i a mi, La primavera Aquella nit d'abril Compartint paraigua sota el xàfec La vam canviar per mil Avorrides tardes l'un amb l'altre Vam passejar els nostres reflexos Pels carrers molls de Barcelona Ara ens acompanyen com fantasmes Que no obliden ni perdonen Sé que no us descobreixo res, Però és així com ens menteix La primavera