Des del primer moment Que et vaig veure corrents Ja intuïa que malgrat la miopia L'instint no m'enganyaria I m'agradaries més i més i més i més Quan vas pujar al vagó A contrallum la teva cara i el sol Vaig decidir apropar-m'hi Jo amb aquest noi vull casar-m'hi Tenir una casa amb jardí I si pot ser junts morir Ai, quin sorollet més estrany Miro a la dreta miro a l'esquerra Que inquietant No fotis, joder, jo ja m'havia enamorat Com pot ser que siguis Superman! Un huracà gelat Els calçotets per fora, que impactant! Vas sortir per la finestra Vas aturar el vagó esquerre Va ser, doncs, quan la vaig veure La teva capa imponent (I vas dir) He vingut del futur per salvar un món tan boig He arribat espremut en un suc de meló Nena, jo et donaré seguretat Nena, tu em necessites i no ho saps Sé que puc semblar una bleda Ja que no puc ni pagar la hipoteca I no tinc ous ni per deixar la feina I potser mai faré aquell viatge a Grècia Però t'asseguro que em cuido soleta No necessito ningú que em pentini les trenes ♪ M'és igual si ve algú del futur o del passat M'és igual si m'ofego en un glop de xampany M'és igual si les coses van fatal Perquè jo no necessito ningú Perquè jo no necessito cap heroi Cap heroi com tu Perquè jo no necessito cap heroi Cap heroi com tu