Calleu, nobles consellers, guardeu-vos la raó que us quedi
I, amb un pas viu i decidit, marxeu on sigui que us esperin
Baixeu les baldes, ajusteu finestres i correu cortines
Poseu els nens al llit; si dormen, mireu com respiren
Perquè, si és bo o és dolent, no importa molt ara mateix
Que sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer
Que sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer!
Voleu, amables pretendents, fins altres braços que us valorin
I, pel camí, no pregunteu, deixeu que el nostre amor es fongui
Guardarem com un tresor les vostres panxes, les carícies
I us jurem, per un moment, ens pensàvem que podíem
Però, si truca algú, no contesteu,
Que el cel ja és prou ple de valents
I sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer!
I sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer!
Guardeu-vos forces, bona gent, potser ens veurem un altre dia
Sabem que volíeu fer més, però, què hi farem, així és la vida
T'equivoques d'uniforme i dispares a qui més estimes
T'equivoques de remei i va i s'infecta la ferida
I, alguna estona, què us penseu?, també ens agrada estar contents
Però sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem fer
Però sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer!
Ai, Verge Santa del Roser, volem el just per viure bé!
Però sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer
Sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer!