I ara preguntes exactament què està passant
–Tu, que ho tenies tot tan lligat–
I dissimules, però crec que ho vas enganxant
Per més que cridis, no respondran
Els monstres de la teva infantesa trista
El cos de professors que et va agafar mania
No els miràvem i se'n van anar
I això, en silenci, s'anava fent gran
Tampoc hi estic molt familiaritzat
Però em temo que és una oportunitat
I ara comences a entendre els pobres desgraciats
Que des d'un taxi van treure el cap
Cridant: "Prepara't, que al final et tocarà
Aprendre a viure i a no culpar
A la verola borda i a la tos ferina
Al papa i a la mama i als crims del nazisme"
I ¿què hi farem si ens vam despistar
I això avançava infectant-nos la sang?
Prova somriure davant del mirall
Que ara tenim una oportunitat
(Lalalarala larala larararara)
(Lalalarala larala larararara)
(Lalalarala larala larararara)
(Lalalarala larala larararara)
Vam llevar-nos emprenyats per un soroll
Maleint alguna festa d'estudiants tronada
Quan vam veure un feix de llum, una claror
Avançant entre els llençols, fregant les cames
Vam notar que tremolava la porta del balcó
Abans d'obrir vas comprovar el nus de la bata
Al carrer, entre un immens núvol de pols
Fugien en desbandada animal
Les cançons que no avisaven que mentien
Les frases serioses que ja feien riure
I van deixar-nos aquesta veritat
Que em sap molt greu, però per sempre sabràs
Pots agafar-la o deixar-la passar
Però ara tenim una oportunitat
Tenim una oportunitat
Tenim una oportunitat
Tenim una oportunitat
Ha, ha, ha! A veure què en fem
Tenim una oportunitat
Tenim una oportunitat
Tenim una oportunitat
Ha, ha, ha! A veure què en fem
Tenim una oportunitat
Tenim una oportunitat
Tenim una oportunitat
Ha, ha, ha! A veure què en fem