Un cosí de ma mare tenia
Un bufet pròsper a la ciutat
Fa molts anys van enviar-m'hi
Com a jove passant d'advocat
Vaig trobar una cambra senzilla
Una taula, un llit, un mirall
Hi arribava que era nit tancada
Que en alguna taverna del centre s'havia fet tard
Al replà, la senyora Manresa
Passava les hores cosint
Però aquell dia semblava alterada
Va apropar-se, nerviosa, i va dir
"Disculpi, no sap com odio
Venir a demanar-li favors
L'inquilí del tercer aquest migdia
Estava com boig i ara pico i no respon"
A la llum d'un immens canelobre
Vaig obrir-me pas en la foscor
Avançant entre ombres de mobles
Repassava les habitacions
Vaig sentir uns gossos que somicaven
Vaig seguir la pista dels plors
I, senyors, com sabran vaig trobar-me
Un gran heroi romàntic mort al menjador
I tenia una nota ridícula arrugada entre les mans
Plena de dits que jugaven amb trenes
De postes de sol i donzelles a lloms de cavalls
Poc després l'inspector s'apuntava
El contacte d'un familiar
Un germà que vivia a la costa
Amb qui celebraven els sants
Van tancar-li els dos ulls amb tendresa
Van tapar-lo amb un llençol blanc
En silenci tothom glopejava
El te verd que havia escalfat la mestra del quart
Un mossèn va pregar un Pare Nostre
Amb un fil de veu mort de son
Al costat, vam reunir-nos els homes
Per mirar de treure el cos
I estirant d'uns turmells sense vida
Vaig sortir d'aquell menjador
La senyora Manresa patia
"Per l'amor de Déu, vigilin amb els cops"
Al carrer la carrossa esperava
El cotxer es distreia observant
Uns soldats de permís que cantaven
Sota la llum dels fanals
Vam comptar fins a tres per fer força
Per pujar el cadàver a dalt
Un vent fred va gelar l'aire
Un fuet petant amb mandra va fer arrencar els cavalls
I seguia amb la nota ridícula
Arrugada entre les mans
Plena de crits en el buit, de desigs violents
De tempestes que enterren vaixells dins el mar
Plena de dones rient, d'ulls sanguinolents
De bellesa que no deixa espai per pensar
Plena de muses ferides per sempre
Per claus rovellats en cançons de poetes vulgars
Plena de salts infinits on t'esperen immòbils
Per si vols passar-hi, uns gimnastes de glaç
Plena de bèsties bavoses a punt d'enfrontar-se
En combat desigual amb els presos cristians
Plena de nens espantats que miren si arriben
Els pares sota la pluja constant
Plena de joves erectes que arramben pubilles
Guarnides pel ball del diumenge de rams
Plena de braços que s'alcen i paren un taxi
Sortint de sopars amb amics que se'n van
Plena de creu-me, ho intento
Però a estones sospito, morena
Que això no s'aturarà mai