Ja declinava el vespre
Que tu deus haver oblidat
Caminàvem rumb a casa
El sol s'amagava entre terrats
La teva veu sonava lluny
Com el xiulet de trens perduts
Com la remor d'un riu nascut
En cims nevats
Muntanya amunt
I aquella idea il•legal
M'anava inundant el cap
M'hauràs de disculpar, amor meu
Que vaig pensar deixar-te un dia
Abandonar-te a la teva sort
Només esperava, en silenci
Que es presentés el moment
De fer-ho volar tot pels aires
Fent veure que era un accident
Diria unes paraules greus
Mirant a l'infinit
Les sentia dins la boca tenses
Preparades per sortir
Venien frases solemnes
Que ens matarien com a un poltre coix
Venia arrossegar el cos mort
Del nostre amor fins a un racó discret
Per amagar-lo entre les flors
Oh savis que aneu predicant pels carrers
Que l'amor es transforma amb els anys
Veniu urgentment a explicar-nos
Si es transforma tant
Si es transforma tant
Si es transforma tant
Si es transforma tant!
Ja s'intuïa a l'horitzó
La costa verge d'un nou món
Ja em desplaçava més lleuger
Alliberat del pes del teu amor
Ja se sentia algú rient
L'escalfor d'una altra gent
Un altre cos, una altra veu capaç
De fer-me més content
Ja m'allunyava caminant
Mirant els ulls als vianants
Sabeu el meu futur? Avui
Li he disparat amb munició de plata
Apuntant directe al cor
En aturar-nos per creuar
Vas agafar-me la mà
Vaig tornar una bola rasa a un nen
Que jugava en un portal
No ho expliquis a ta mare
Que m'escopirà el proper Nadal