Llavors ja era fort I no perdia mai la calma I em divertia tot I havia après a saludar-te Content i exhibint La més radiant de les rialles Tocant-te com els forts, Els éssers als que és impossible ferir No ploris, nen, que no sabré què dir No ploris, nen, que ets més bonic quan rius Llavors ja era fort I dominava les paraules I construïa mons Perfectes on no m'importava Ni amb qui has dormit avui Ni què faràs demà a la tarda Ni penso algunes nits Que ets massa semblant a qui busco per a mi Qui gosarà sentir que el protegeix La conca d'unes mans mortes de fred? I el dia va arribar Aquell que amb força ja esperava —Els que han vingut avui Demà també podran anar-se'n No em va caler ni un plor Ni encendre ciris a cap àngel Llavors ja era fort I un fort no t'havia de perseguir O és que vostè no està d'acord amb mi? Qui vol un conte trist per 'nar a dormir?