Clar que arriben dies On tothom li sembla imbècil I opta per callar Clar que si es concentra Pot sentir perfums exòtics Recorrent-li el braç Clar que es fa pesada Amb els seus contes de carrosses Que travessen prats No goseu jutjar-la Des dels vostres cossos Momentàniament tan vius i sans! Que al tombant de vespre Quan el sol se'n va Maria Antonieta Surt a investigar I travessa el trànsit I es cola allà on vol Per fer por a nenes I a homes sense son I amb altres espectres Es riu dels mortals Asseguda en punxes De la catedral I sobrevolant París desert es diu "Maria, ets aquí, tan llesta com et penses I no veus com els records t'estan mentint T'estan mentint!" I es diu "Maria, només tu Saps com vas arribar a avorrir la vida A l'interior d'aquells jardins D'aquells jardins!"