Li juro pel que més estimo
Que el d'avui ha estat un fet aillat
Que puc fer aquesta feina
Els dies que venen
Vostè no s'ha de preocupar
Que ho llegeixo ara a casa amb més calma
Ho faré 100 vegades si cal
Que tindré molta cura
La pell ben gruixuda
I demà no cauré en el perany
Només deixi'm un minut
I entendrà perfectament el que he viscut
El forat del taló em permetia
Espiar com entrava la gent
Els actors escalfaven
Els tècnics fumaven
M'he n'he anat al meu lloc impacient
I Déu meu vostè ha vist l'arrencada
La platea arrapada al seients
Ai quan jo ja auguarava
Una nit excelent
Un actor s'ha encallat a mig fer
Un silenci massa llarg
He mirat el text intentant-lo ajudar
Amb un vers he ensopegat
I a dins meu alguna cosa s'ha trencat
Com pot ser? Com ho fan?
Com un vers que porta escrit 400 anys
Pot estar parlant clarament de mi?
Qui ho sap fer? És un mag
Qui te el do?
Qui és que no sempre pot escriure
El que l'altre gent porta tant a dins?
I llavors el següent que recordo
Són xiulets de la gent, la remor
Un que al fons s'aixecava
De cop llums de sala
El posceni escopint al teló
Una actor de mirada ferotge
Cap a mi dientme el nom del porc
Amb el dit m'apuntava
Senyor, com cridava
El de so l'aguantava per sort
Si es pogués posar al meu lloc
Entendria com se n'ha de ser de fort
Quan hi ha un vers que diu així
I disculpi si no sóc massa precís
Els valents, els valents
Sucumbeixen a la mort un cop només
I els covard senyor, moren constantment
Els valents, els valents
Sucumbeixen a la mort un cop només
I els covard senyor, moren constantment