De cop et desperta una noia fent anar un extintor
Tens la boca ben plena de sorra
Se t'accelera fort el cor
Sents una veu: "Ajudeu-me, que hi ha algú que es mou!"
Dos t'aixequen. Et treuen a fora. L'edifici diu que prou
Una tempesta de pols es cruspeix els carrers
Vas veient que s'acosta de pressa... Saps que no hi ha res a fer
Des d'una botiga, un home diu: "Ràpid, aquí!"
Ets a dins, veus els arbres torçant-se
I de cop es fa de nit
♪
Qui ens ha donat l'estrany poder de creure sempre en la sortida?
Per què en el moment més fosc de tots hi ha tanta vida?
Qui ens ha donat l'estrany poder de creure sempre en la sortida?
Per què en el moment més fosc de tots hi ha tanta vida?
♪
Quan la negror s'evapora, respires confós
La ciutat, de moment, la intueixes
Als teus ulls hi ha tanta por...
Runes i ferros i vidres i crits de socors
Tot ho filtra la tèrbola boira. Sents que algú crida el teu nom
♪
Qui ens ha donat l'estrany poder de creure sempre en la sortida?
Per què en el moment més fosc de tots hi ha tanta vida?
Qui ens ha donat l'estrany poder de creure sempre en la sortida?
Per què en el moment més fosc de tots hi ha tanta vida?
♪
Qui ens ha donat l'estrany poder de creure sempre en la sortida?
Per què en el moment més fosc de tots hi ha tanta vida?
Qui ens ha donat l'estrany poder de creure sempre en la sortida?
Per què en el moment més fosc de tots hi ha tanta vida?
Qui ens ha donat l'estrany poder de creure sempre en la sortida?
Per què en el moment més fosc de tots hi ha tanta vida?
Qui ens ha donat l'estrany poder de creure sempre en la sortida?
Per què en el moment més fosc de tots hi ha tanta vida?