Se m'acaben els dies
Se m'acaben d'una manera ràpida i cruel
I no sé si podré fer el que dec
O m'he de consumir com una espelma
Intentant el mural del meu país
Pujant escales i baixant escales
Amb una idea clara que no sé si realitzaré
O si arrastrar el pensament
Un esborrany apenes
Endins ràpid d'una passió
Tinc la certesa d'una mort propera
I és necessari que jo deixe escrit certes coses
I no sé si podré
Avui dimarts, comence l'excedència
I sols pense tornar al Perelló
Amb els meus llibres
Els meus volguts papers
Al racó de la taula
Al menjador
Sentint la mar terrible al meu costat
Em ploren molt els ulls
I deixe aquesta confidència mal feta
♪
Amb ulls com de mirara
Per darrera vegada, amb ulls acostumats a anar perdent-ho tot
Amb ulls que tot ho veien des de la vora via
I res no els pertanyia de tot allò que hi veien
Amb ulls de lenta mort
Molt pregon i molt cast
Mirava aquesta mar, pensava als nostres pobles
Que vist, fa molt de temps, un dia, una vegada
I que jo no sé ja si els podré veure més
Ric d'ells
Secretament ric de tots els meus pobles
I de tots els camins i de totes les contrades
I de les seues gents
Els recorde i els pense a un fondo sentiment
Agraïment confús
Clavat ací, a la vora del mar
Com de la vida, molt més m'estime abocar
No me noma el país
Un país de balcons
Lluminoses fronteres
Dolçaines i mosses que repten per les nits
Alfàbregues de Bétera
Canyars de Massarrojos
Benifaraig el dia que arribe de puntetes
Borbotó blanc de calç
Magraner de Carpesa
Poblenou de moreres
Montcada de la sèquia
Alfara de gesmins
Paterna de la torres
Benimaclet de l'aigua
Manises de ceràmica
Godella de l'ermita
Rocafort de cert claustre
I al bell mig, molt humils
Els corrals del meu poble
Aquell poble que enyore i ja no trobe enlloc
Burjassot de les sitges, de campanar i coves
D'una vivacitat de colomers propicis
On la brisa de mars, arribava de l'horta
I arribava amb olors de flors de taronger
I el veïnat tranquil, agranat i arruixat
Tot ho vaig recordant amb llum crepuscular, com no sé on
Escolte el bram d'una vedella
El renill del cavall
Lentituds de la sèquia
Potser aquest destí serà el meu
Evocar com el meu pare ho feia
Assegut en un marge
Veient davant tot l'hort de Sant Miquel dels Reis
Reconeixent camins de la seva infantesa
Que jo intente refer amb el cor molt cansat
Ara mateix, ací davant aquesta mar
Mentre cau altre jorn, s'apaguen unes veus
I hi ha una vela blanca, com per mi
A l'horitzó