Tu que m'has vist aplicat als papers Et deixe aquest grapat de manuscrits Mai no he patit, entre pressa i afanys com ara En fer el mural del meu poble Mentre al carrer, a la platja Em cridava amablement, la vida La catàstrofe Et deixe això I aquest grapat de pedres Potser serà el meu llibre darrer Tan sols per ell vivia i alenava M'han reportat alegries petites I dols molt greus A tu t'ho deixe tot He intentat amb la lletra petita El brusc mosaic del patiment d'un poble Que, vigilant, espera l'alegria No és testament, car els meus morts no testen És manament i és potser testimoni Amb tot farà el que estimes de tot Ran de la mar, aquesta mar terrible Que ha acompanyat el meu afer Un jorn el cremarà i espargirà la cendra Damunt la mar com un cadàver dolç Et quedarà sols un pessic de cendra I jo seré content sota la terra Es refarà el mural amb la carn nostra De carn, de punys, corbelles i banderes Adeu, amor, Isabel L'endemà et sorprendrà recitant unes síl·labes T'estime molt I agraesc la companya que en tu he trobat En hores de combat