Ai! De bo, no res! De mal, cabassos! De feina, plens De béns, escassos Ai! Volguts per molts Que volen guanys Serem la clau Que els obre els panys Ai! I un cop oberts Ens deixaran Que fem rovell Al seu clauer Fins que ens morim Ai! I, si pot ser Sense ser vells Que la vellesa Porta tristesa I una dispesa Que minva els guanys. Ai! De dolç, estranys D'amarg, companys Pensant en cel Infern tindrem Ai! I ací a la terra Quan ens morim Als fills deixem Amb l'esperança Que facin ells El que no hem fet Ai!