Passen per damunt, Sense cap contemplació, Profanant la nostra història Amb absoluta impunitat, La justícia es tapa els ulls: Quatre dècades després Els crims de la dictadura Encara no han sigut jutjats. No descansarem, Seguirem recuperant La memòria saquejada. Exhumarem la veritat, Traurem a la llum del dia Les ferides del passat, Que encara resten obertes I mai no deixen de sagnar. Perduraran les conviccions, Amb noms i cognoms, De milers de persones Que no van renunciar A la seua llibertat, Que van morir sordament Lluny del camp de batalla. Encara queda gent Que vol seguir investigant, Que no es conforma amb el silenci Com a única versió oficial. Encara queda molta gent Que continua escorcollant Tots els registres del franquisme Cercant-hi els seus familiars. Inevitablement Arribarà un dia en què els murs Que s'han alçat sobre les fosses Començaran a trontollar. Els mausoleus de la vergonya Cauran pel seu propi pes, Perquè quan la terra brama Fa remoure els fonaments. Perduraran les conviccions, Amb noms i cognoms, De milers de persones Que no van posar preu A la seua dignitat, Que van morir sordament Lluny del camp de batalla.