Travessant sense pressa Els carrers de Torrent Amb la guitarra a l'esquena I cantant entre dents Melodies precàries I versos incipients Que em transporten De sobte al meu primer concert Tenia els nervis de punta I em suaven les mans Però pugí a l'escenari I comencí a interpretar Molts d'aquells primers temes Que jo vaig composar Quan encara no havia fet els divuit anys Amb el cor a la gola Encara vaig cantar Una última cançó de comiat I les llums s'encengueren I La Rata es buidà I el silenci es tornà a apoderar De la meua ciutat Els viatges en metro Fins al centre del món Un racó en l'Hort de Trènor Que només em sé jo Els colors de la torre Amb la posta de sol I unes granotes de pedra Custodiant una font El palauet dels Cortina Que segueix palplantat Una avinguda infinita Que ja no es diu com abans El mercat dels divendres I tots els pins d'El Vedat Conformen el mapamundi D'aquells dies llunyans Que no es desdibuixen Les marques del temps Ni s'esborren de la meua ment Ni els paisatges amables Ni els amors persistents Ni la suma de tots els moments Que m'eriçaren la pell Que m'eriçaren la pell Que m'eriçaren la pell Que m'eriçaren la pell