Una amable, una trista, una petita pàtria
Entre dues clarors, de comerços antics
De parelles lentíssimes, d'infants a la placeta
De nobles campanades i grans llits de canonge
D'una certa grogor de pianos usats
Mentrestant la humitat amera l'empedrat
-Hi ha fulles de lletuga espargides per terra-
La conca entre les cames, el rosari en família
La corda de l'escala -el carrer de la Mar
El carrer del Miracle- i la filla major
Brodant inicials conjugals al coixí
L'avi de cos present entre quatre brandons
Els corcons de la taula
Una lenta tristesa
Un amor, unes llàgrimes, una pobra nostàlgia
He tornat, feia temps que no havia tornat
Les rajoletes blanques, una olor de pinassa
Entre dues clarors recórrec uns carrers
Sé que t'he de trobar avui, demà -no sé
Tampoc no ho vull saber, no voldria saber-ho
Sentiria llavors una tristesa horrible
T'he despullat de tot allò que m'agradava
De tot allò només et queda l'alegria
Jo només busque en tu l'alegria de viure
Només aquella joia, només, només!
Ara que estic a punt d'estar més trist que mai
Ara que em resistesc dèbilment a estar trist
Ara que només tinc ganes d'estar alegre
Ara que aquest desig és l'únic que em sosté
♪
Mentre vaig, vinc i torne i calle i no dic res
Recórrec uns carrers entre dues clarors
I sent el veïnat ocult de l'alegria
I en girar un cantó crec que em vaig a morir
Senyals, només, de tu. Les parelles lentíssimes
Esperances encara
Jo sé que t'he de veure
Em resistesc a creure que tot ho he perdut ja
Que he perdut el meu dret, vull dir, a l'alegria
T'he despullat de tot allò que m'agradava
De tot allò només et queda l'alegria
Jo només busque en tu l'alegria de viure
Només aquella joia, només, només!
Ara que estic a punt d'estar més trist que mai
Ara que em resistesc dèbilment a estar trist
Ara que només tinc ganes d'estar alegre
Ara que aquest desig és l'únic que em sosté
L'únic que em sosté