No hi havia a València dos amants com nosaltres Feroçment ens amàvem des del matí a la nit Tot ho recorde mentre vas estenent la roba Han passat anys, molt anys; han passat moltes coses De sobte encara em pren aquell vent o l'amor I rodolem per terra entre abraços i besos No comprenem l'amor com un costum amable Com un costum pacífic de compliment i teles Es desperta, de sobte, com un vell huracà I ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny Jo desitjava, a voltes, un amor educat I en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te Ara un muscle i després el peçó d'una orella El nostre amor es un amor brusc i salvatge ♪ I tenim l'enyorança amarga de la terra D'anar a rebolcons entre besos i arraps Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer Després, tombats en terra de qualsevol manera Comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser Que no estem en l'edat, i tot això i allò No hi havia a València dos amants com nosaltres Car d'amants com nosaltres en son parits ben pocs No hi havia a València dos amants com nosaltres Feroçment ens amàvem des del matí a la nit No hi havia a València dos amants com nosaltres Car d'amants com nosaltres en son parits ben pocs Car d'amants com nosaltres en son parits ben pocs Car d'amants com nosaltres en son parits ben pocs Car d'amants com nosaltres en son parits ben pocs