La trista immensitat d'un mar de marbre Sota un sol de justícia insuportable Que cau a plom damunt dels nostres cossos I ens va cremant la pell sense clemència El batec de les pregàries compartides Es dissol en un silenci ple d'espines Un nuc al ventre, la fam de respostes Que ens acompanyarà tota la vida Les mans al cel, les llàgrimes perpètues Els litres de sang que encara ens corren per les venes Les flors rebels que han crescut a les cunetes La necessitat d'avançar La pau és un grapat d'aquesta terra Que s'esmuny entre els dits mentre ens armem de paciència El pes de la història que portem sobre l'esquena Les forces per seguir lluitant ♪ Les busques del rellotge detingudes Mentre van enquistant-se els nostres dubtes El dol que arrosseguem com una pedra La pena que ens amarga l'existència Són espurnes les dates assenyalades Que ens provoquen un incendi a les entranyes I la ràbia va escampant-se com un càncer Que creix salvatgement dins de nosaltres Les mans al cel, les llàgrimes perpètues Els litres de sang que encara ens corren per les venes Les flors rebels que han crescut a les cunetes La necessitat d'avançar La pau és un grapat d'aquesta terra Que s'esmuny entre els dits mentre ens armem de paciència El pes de la història que portem sobre l'esquena Les forces per seguir lluitant