Des de les hores mortes, talaiot M'omplo la pell de dibuixos obscens I tu hi ets, Marta, en tots Minuciós Et ressegueixo sines i malucs El ventre lleu i el sexe ardent i obscur Amb la punta dels dits extasiats Ets una sola i moltes Complaent I complaguda alhora rodolem Per un pendent insòlit Cada gest Perfà l'extrema intimitat del joc Desmesurat i estricte Marta, els mots Que ens diem sense dir-los no són pas Escuma si no aigua I el desig És un vast horitzó Si tanco els ulls Te'm fas present i esclaten els colors L'arbre de llum tan densa dels sentits Poblat de nou de fulles i d'ocells Des de les hores mortes, talaiot