La història l'escriuen les dones
I els homes que han perdut la por
De guanyar els carrers i les places
I d'omplir-se la boca de pols
La història la fan les persones valentes
Que no han deixat mai de somiar
Persones que no es queden mudes
Davant d'injustícies flagrants
Són les que avancen de front
Seguint la direcció
Que els indica el seu cor
Són les que han rebut mil colps
Però s'alcen de nou
Amb ferma convicció
Quanta gent està disposta
A lluitar sense treva pel que creu?
Quanta gent ha entés per fi
Que el món ha d'escoltar les seues veus?
Quin és el preu que cal pagar
Per defensar la llibertat
Per protegir uns drets fonamentals?
Quin és el càstig exemplar
Que es mereixen els meus germans
Pel simple fet de no haver claudicat?
♪
Em venen al cap les imatges
D'aquelles pallisses brutals
Contra dones i homes indefensos
Que solament volien votar
Em venen també a la memòria
Paraules obscenes per a justificar
L'ús desmesurat de la força
Per part dels cossos policials
Són les que inflen els pulmons
Per a cridar ben fort
Contra la repressió
Són les que entonen cançons
Que es colen pels barrots
De les putes presons
Quanta gent està disposta
A lluitar sense treva pel que creu?
Quanta gent ha entés per fi
Que el món ha d'escoltar les seues veus?
Quin és el preu que cal pagar
Per defensar la llibertat
Per protegir uns drets fonamentals?
Quin és el càstig exemplar
Que es mereixen els meus germans
Pel simple fet de no haver claudicat?
La història l'escriuen les dones
I els homes que han perdut la por
De guanyar els carrers i les places
I d'omplir-se la boca de pols