Bé, ara farem una cançó Que parla una mica sobre la dualitat Entre, que tots tenim a dins, una mica entre el bé i el mal Entre voler fer el bé, voler fer el mal I a vegades les circumstàncies que t'empenyen a fer una cosa o l'altra Sense poder-ho triar massa I al final el que compta és una mica el resultat, no? Aquesta cançó es diu Instants de Complaença I fa així ♪ Qui no ha llençat mai pedres I ha amagat la mà Qui no ha sentit emveja O ha buscat venjança en va Qui no ha sabut despendre's del llaç d'un trist record Molts han entrat al temple Sols alguns hi alguns hi han sabut trobar l'or De la paraula al fet L'elogi i el retret Només som la disfressa Eternament buscar Entre el bé i el mal Instants de complaença ♪ Qui no ha sentit urgència Per veure resultats Qui no ha aixafat el feble Sentint-se un mateix més gran Qui no ha perdut els somnis Entre els recons del temps Tothom té clar l'inici Ningú sap què li espera al final De la paraula al fet L'elogi i el retret Només som la disfressa Eternament buscant Entre el bé i el mal Instants de complaença ♪ I tu, com jo Siguim buscant aquell on sentir Amor Omplir-se d'esperança i contiuar Com jo Seguim buscant aquell on on sentir Amor Omplir-se d'esperança i continuar Moltíssimes gràcies família