El record que m'ofega Ara deixa passar un filet d'aire I tot i que el mal es queda Es va fent lleugerament suportable Cada dia que passa És com creuar una muntanya Una passa i una altra i una altra Allunyant-me dels dies salvatges Quan la vida era absurdament insuperable I semblava impossible fer-nos mal Vam despertar-nos Però de sobte entre les ruïnes del meu cor Sempre hi neix l'amor Sense por A vegades la ferida et fa més fort Sense el pes grandiós del rancor Maleïda nostàlgia No cauré més en les teves trampes Hi ha caliu en la cendra Però el foc ja fa temps que no crema He après que l'absència et guanya quan intentes negar-la Una onada i una altra i una altra Però al final la tristesa s'acaba I reneix molt lentament però inexorable Aquella part de mi que havia mort En la desfeta Però de sobte entre les ruïnes del meu cor Sempre hi neix l'amor Sense por A Vegades la ferida et fa més for Sense el pes grandiós del rancor L'esperança esquerda el mur I a poc a poc s'omple el meu vuit Deixo de sentir-me absurd Quan accepto el que ja he perdut L'esperança esquerda el mur I a poc a poc s'omple el meu vuit Deixo de sentir-me absurd Quan accepto el que ja he perdut I sobte entre les ruïnes del meu cor Sempre hi neix l'amor Sense por A vegades la ferida et fa més fort Sense el pes grandiós del rancor