Sento les campanes de la Seu tocant Són ocells que trenquen la quietud dominical Porto dies concebent les ganes de marxar Porto dies destruint el què un dia vaig somiar Poso a les balances el trofeu i el guany Són tot el què em queda del sender que he caminat Passo comptes crec tenir tot el què he desitjat Escolto en el silenci i no sento intensitat Sento les campanes de la Seu cridant Són els monstres recordant que el temps es va escolant He estat desvestint la joventut en nits brillants I cada cop la infància és un miratge més distant Cau l'estiu vint-i-set Sento clara la veu Quelcom falla dins meu Potser és l'ombra de l'adéu Sento les campanes de la Seu cantant Són l'al·legoria de la vida celebrant La immensa soledat Que sento quan carrego el pes obscè D'aquesta humanitat. Cau l'estiu vint-i-set Sento clara la veu (que em diu que) Quelcom falla dins meu Potser és l'ombra de l'adéu