Veig un senyal deu ser d'avorriment Tampoc vull fer que m'entretingui res Ni tornar a caure en aquella cançó Que em dóna vida Vull que m'envolti la llum del menjador Vull que m'ofegui la sort del primer món Menjar les ungles, recollir els cabells Pensar en persones i no dir-los-hi res Pensar en persones i no dir-los-hi res Sento la mandra palpitant-me dins Passo la tarda passejant pel pis Amb mitja iarda de ciment i flors Que em dóna vida Vull tornar a seure i descomptar il·lusions Vull que la pressa se'm mengi pels talons I que se'm tiri a sobre el temps perdut Buscant la glòria en un vidre brut Buscant la glòria en un vidre brut I ho sento molt, ho sento molt Però algú haurà d'escriure avui Les cançons Les cançons Borrant els noms Deixant l'espai Parant el temps Sense marques que delatin els senyals D'aquest moment ♪ Em quedo a casa no torno a sortir No dic t'enyoro per no repetir Se'm fa difícil recordar el teu cos Que em dóna vida Vull que m'escriguis amb lletres de desig Vull que recitis el 100% del llit Que em desitgis com un altre més Que m'expliquis qui vindrà després Vull proclamar que t'estimo per descuit Vull que la inèrcia t'escrigui sense gust Plorar quan miro les fotos de nen Parlar de sexe per avorriment Parlar de sexe per avorriment I ho sento molt, ho sento molt Però algú haurà d'escriure avui Les cançons Les cançons Borrant els noms Deixant l'espai Parant el temps Sense marques que delatin els senyals D'aquest moment