Laia té un gat que s'amaga als llençols I sap que té bons dies i també d'altres Laia ara es pinta a un mirall qualsevol I presumida es pessiga les galtes Laia ara surt i, malgrat la calor No es vol posar el mocador I ara just s'ha parat Vora el mercat I bada amb els aparadors Laia ha quedat amb amics de debò Per fer un beure i parlar de la vida I a casa escriu en llibretes de cors El que li passa amb lletra arrodonida Laia no vol que la mirin amb dol Ni que l'admirin, tampoc No és valenta, té por I ara el que vol és una tarda de sol