El dia que et vas trencar Feia estona que no plovia Fora al balcó Un esqueig de palmó Festejava amb un vent suïcida El dia que et vas trencar Les finestres del bus lluïen Dones cansades Gronxant-se amb la son Recolzant els ulls clucs als vidres I tu, des del sofà, amagaves el cap I jo et veia i em feia mal I un rellotge covard deia que eren tres quarts Sota la flassada Veia els teus peus glaçats El dia que et vas trencar Els fanals carregats d'espines Assassinaven la llum dels estels Mentre el gos del costat dormia I jo, des del sofà, et mirava espantat I et sentia i em feia mal I els veïns del davant, des del llit despullats Rere la persiana Miraven pels forats