De pares pobres
I amb mitges soles
A molta honor
Vindria al món
Un món humil
Més no mesquí
Recorde, encara
La casa, clara
On jo nasquí
Precari, el pis
Tenia cuina
Amb una pica
De pedra vella
I una finestra
Després hi havia
La galeria
I aquella parra
Que tant m'agrada
Sempre, evocar
L'embarronat
Corcat, dolent
I un colomer
Buit, en desús
Dalt el comú
Plàcides prades
De les teulades
D'això em vindria
La melangia
Anys endavant
I més d'un cant
El paisatge
L'honren estables
Comuns, corrals
I fumerals
Per fer més fi
També algun pi
I cossiols
D'alegres flors
Hi ha, de precari
Clavells, geranis
Roses intactes
I fulles magnes
Al menjador
Molta claror
I ben poc més
Per les parets
Unes pintures
De criatures inesperades
Donzelles llargues
De llargs cabells
I mariners
Estranyes canyes
♪
M'excitaria
La fantasia
Aquell mural
Càndid i estrany?
Després, l'amplària
Greu de la sala
Un ambient
De cos present
I l'adjutori
Del dormitori
On em van fer
Fill de forner
I em varen traure
El dia quatre
De cert setembre
Del càlid ventre
Molt festejat
Pel veïnat
A poc a poc
Amb llet de pot
I sopes d'all
Em vaig criar
Tinc la nostàlgia
D'aquella casa
Del món aquell
Què li hem de fer
No em preocupe
És l'únic luxe
Que em puc permetre
I a fer punyetes
♪
Ara em recorde
Jugant al rotgle
Xiques i xics
Les nits d'estiu
Joan, Elvira —ha mort Marina—
Rossend, Encarna
El fill d'Eulàlia
Cúmul de pols
Seria el món
Del teu carrer
L'espargí el vent
El vent dels anys
—Amarg, amarg—
Que no perdona
I t'ho retorna
—Si es dóna el cas—
Trist, estellat
I sobre un nom
Alça el record
Molt festejat
Pel veïnat
A poc a poc
Amb llet de pot
I sopes d'all
Em vaig criar
Tinc la nostàlgia
D'aquella casa
Del món aquell
Què li hem de fer
No em preocupe
És l'únic luxe
Que em puc permetre
I a fer punyetes