La vida és monocolor Si no t'hi poses a ballar La dança dels atrevits Que no es conformen Amb pencar Si jo no fos un somniador Ja fa temps que Jauria a un barranc Entre les sargantanes I el verd fosc del matollar La vida no té cap valor si no Es pot viure amb dignitat Hi ha tants que te la robaran Sense tan sols pestanyejar Te'ls trobes enmig del camí I has de pensar per on passar O fer saber que Tu no vas a viure agenollat Deixa viure i viu mentre Les cames vagen avant Dona i quan pugues riu I si no agrades ni puto cas Mai ningú no et posarà L'estora roja per entrar A l'escenari del gran joc On es confon la realitat T'ensenyen que Hauràs d'actuar per Obtenir complicitats Però si fantasieges S'apressen a censurar Hi ha qui per Un tros de pastís és molt capaç d'assassinar Potser té pinta d'adonís Però no et deixes enganyar Perquè arribat el moment Com la hiena Se n'aprofitarà Et clavarà els ullals Fins deixar-te desagnat Deixa viure... Ix al carrer i viu, mentre Les cames vagen avant Dona i quan pugues riu I si no agrades ni puto cas