Era el viatge, era la tornada Els aplaudiments de Nova York encara ressonaven clars El vaixell creuava el Canal de la Mànega Quan un submarí alemany el va torpedinar El món es va ensorrar sobre l'aigua freda de la mar L'Empar es va quedar solitària em mig de l'oceà L'Enric es va llençar com l'heroi a qui no cap dubtar L'abisme es va engolir una flor de cossos abraçats Era 1916, un vint-i-quatre de març Havien conegut la glòria acompanyats d'en Pau Casals Els cors s'agitaven, anticipant l'instant De tornar a fondre's amb la colla que havien creat El món es va ensorrar sobre l'aigua freda de la mar L'Empar es va quedar solitària em mig de l'oceà L'Enric es va llençar com l'heroi a qui no cap dubtar L'abisme es va engolir una flor de cossos abraçats Sonava música mentre dansaven amb déus del mar Ell evocava l'aroma a llimera i taronges del paradís del seu passat llunyà