El dia s'apaga i les flors es tanquen dins el teu jardí, He pensat dir-te moltes coses però ara ja no les vull dir, Demà, potser, no ho sé, tot és confús. El que avui sembla senzill, l'endemà es torna complicat, El desig posa el peu a la porta perquè l'amor pugui entrar, I quan es dins, sovint et sents perdut, Submergit en el dubte. La vida premia als que busquen un camí sense marcar, Però el dubte mossega a l'hora de triar el moment que has de parar, I aquest moment concret no arriba mai, Submergit en el dubte etern.