Quan no senti cap soroll Quan ningú li besi el pit La soledat haurà envaït Cada estança del seu cos I el cim enyorarà el dits d'aquell amant Que nit i dia acariciava el crit Noves llengües sentirà Embrutant llençols de lli Ara li besen el pit Però la soledat encara viu En l'aigua dels seus pulmons Al blau del seu mirar Que rere un tel de zel i gel li crema ♪ Quan la llum d'un dia gris Li recordi la buidor Del qui espera sense sort Que l'abracin sense por Els ulls emmudiran Les mans celebraran La tendra i crua solitud que vessa ♪ Quan no senti cap soroll Quan ningú li besi el pit La soledat haurà envaït Cada estança del seu cos, del seu cos...