D'aquella font un rajolí Anar a parar als teus llavis D'aquella estrella a l'infinit Entre matolls de romaní Neix una flor espinada Tu de genolls i penedit Seràs aquell que emprèn el vol I al mateix temps es queda sol Que ho prova tot però perd el nord Que puja al tren però no hi ha lloc ...no hi ha lloc ...no hi ha lloc ...no hi ha lloc De l'univers indefinit A l'escalfor de casa D'aquella estrella a l'infinit Aquell hivern jo era petit I encara no parlava Perquè si no t'ho hauria dit Seràs aquell que emprèn el vol I al mateix temps es queda sol Que ho prova tot però perd el nord Que puja al tren però no hi ha lloc ...no hi ha lloc ...no hi ha lloc ...no hi ha lloc Seràs aquell que emprèn el vol I al mateix temps es queda sol Que ho prova tot però perd el nord Que puja al tren però no hi ha lloc