Trencant-nos fèmurs l'un a l'altre Sense fer-ho expressament És l'errònia simbiosi En la que hem entrat de ple Tant amor, cert que s'encerta I tan poca conjunció Cremen fort les margarides Que eren totes de cartró De debò que jo t'estimo I sé que tu a mi també Però això ja no és comestible Això ja són esbarzers Mantenint la compostura Recosint els descosits Delineem les noves guies Per no ser desagraïts Per poder seguir veient-nos Que això nostre ha estat molt bé I no perdre l'esperança De ser amics dels cirerers Però seguim trencant-nos fèmurs Sense fer-ho expressament És l'errònia simbiosi Algun dia n'aprendrem