Tot és una llar de foc S'ofega i s'apaga Si hi poses massa troncs Però si deixes espai I una miqueta d'aire Tot s'anima i ja no es mor Estols d'ocells ballant en coreografia sobre el cel De l'Empordà I mentrestant Jo aquí buscant una persona amoblada Per entrar-hi a viure ja ♪ Es veu que hem descobert Que el trosset de cervell que s'utilitza quan tens por És també el de cantar "Qui canta els mals espanta" Era certa la cançó Diuen que sempre és millor un "te'n recordes" que un "t'imagines" Però no estic d'acord Perquè hi ha coses que només poden imaginar-se i m'agraden molt ♪ Se me n'ha anat de les mans Tinc el pis ple de plantes Podríem fer un berenar sopar I n'oblidis recordar Cota de neu set-cents cinquanta metres i baixant I aquell moment que estàs plorant I algú t'anima i et fa riure mola tant Riure plorant I que el més oposat de fer les coses bé no era fer-les malament (Era no fer-les, era no fer-les, era no fer-les mai) ♪ Si ho mires des de lluny Tot sembla més perfecte I quan t'acostes perd glamur Però és que tan guai ha sigut Que ja només l'alzhèimer Borrarà el dia d'avui