I només una abraçada em va fer falta Per entendre que te n'anaves Just després ens vam posar a plorar els dos Veig la teva cara quan encara preguntaves On podríem anar de viatge quan sortissis d'aquest pou Era només una forma d'esperança Era només una forma d'esperança I vas donar-ho tot, pel què creies que ho era tot Tant que va acabar semblant que no ens volies al teu món Si que en aquell temps ningú entenia Que la teva pròpia família No et pogués donar tot el consol del món I em poso trist veient-me encara Adolescent i gens conscient De que eres tu la que es devia sentir més sola I no feia falta ser gaire despert Per entendre el que volies Però jo no ho vaig saber fer I ara que t'entenc com crec que m'entens a mi Em sap tant greu que t'ho volguessis guardar sempre tot a dins Em tenies esperant, com em tens ara desitjant Que quan et sento al meu costat no sigui un somni Ves allà on hagis d'anar Tranquil·la com un llac Que sap molt bé que en ell tota la fusta sura Jo tinc fusta de flotador No m'enfonso i mira Que he passat alguns moments per la foscor I en part t'ho dec a tu Sé que m'has fet de llum Que mai te n'has anat prou lluny com per no veure't Que mai te n'has anat prou lluny com per no veure't I faig tot el possible per poder deixar-te anar Ara ja ens hem perdonat, ja ho hem fet tot No sé que dir-te, és impossible no trobar-te a faltar És impossible no trobar-te a faltar No trobar-te a faltar...