Som fets de somnis i vides d'abans Que quan l'ensopegues Et deixa distant I quan l'encomanes et quedes igual Com sé que el que m'espera És menys estrany Que el que ara em passa quan ho veig clar Que el que m'atansa a ser més com cal On tot sembla que agafa sentit Com quan ensopegues al teu caminar Quan et despertes d'aquest sotrac ♪ Som fets de tones de pols seminal Que quan l'estornudes et quedes igual I quan la mossegues fa un gribi bestial Som tots miracles de l'esperit còsmic Petites mostres del pànic diví Tot se m'escapa però sóc tan feliç