Camines descalç Formant niguls de quitrà I es temps flota cadenciosament, perfecte Te quedes observant I s'aire se va cruiant Se pantalla queda en blanc, sempre No sé es motiu No ho sé ni ho puc pressentir Però podria botir per sa finestra Te mir de fit a fit Com t'enfonses dins es llit I avui no podré dormir en tot es vespre Es Dia va arribant Però has perdut sa Clau Des calaixos on aglutines objectes T'has acostumat Però mai no és massa tard Sobretot si penses que pot ser per sempre No sabré es motiu No ho hauré aconseguit Ses cabòries no basten per un sol vespre Te mir de fit a fit I t'enfonses dins es llit I avui no podré dormir, com sempre