Com un meteorit lluminós Creuo el cel, desbocada Capa a capa va cremant Tota la meva cuirassa Com ganivets esmolats Com la més àgil espasa Capa a capa va cremant Tota la meva cuirassa Com ganivets esmolats Com la més àgil espasa Capa a capa va cremant Al -cel-sóc estela de llum Espant metàl·lic que fulgura Cada vegada més avall, ai I no sé com demanar ajuda! Ara tan tova i abans tan dura Perdo la meva armadura I l'abraço tan fort com puc Com si fos la teva cintura ♪ Peça a peça, pètals vençuts Un per cada veritat absoluta Un per cada certesa total Cap que freni la clara caiguda Cada capa de l'atmosfera Em va deixant més i més nua I potser vaig més lleugera Però la pena és tan severa... Cada capa de l'atmosfera Em va deixant més i més nua I potser vaig més lleugera Però la pena és tan severa Que l'arrossego com una cua Busco una ombra d'esperança Vull un canvi de partitura Vull cantar una aliança Vull canviar la llei futura Ara tan tendra I abans tan dura Perdo la meva armadura I l'abraço tan fort com puc Com si fos la teva cintura