Era una ànima en el cel la que anava a contratemps Com si res li pogués dir la seva hora i el seu temps I somiava en cercar el cel com un àngel prepotent Senzillament no tenia cap raó per tornar al seu vell racó I volarà seguint el pas d'estels que orbiten al seu cap I es perdrà cegat per la claror que deixa la foscor Fugint de la por ♪ Ja no vol sentir més fred i en pensaments té mar i cales I cama nua fins als peus, que vingui el sol com una festa Ja les paraules prenen ales, i no cal dir-les sota veu I volarà creuant espurnes que enlluernen el seu cos I sortirà a l'aire germinal amb ulls d'infant que miren alt ♪ I volarà seguint el pas d'estels que orbiten al seu cap I estimarà sorprès de tant d'afecte I tant d'amor, sembrat sense intenció Somiant en cercar el cel