Perquè tenc un pensament que no me deixa viure, I que jo no he estat a temps, dirigir lo que em venia. No tenc por d'estar tot sol, i és que es vespre es fa de dia. Si no estic bé, vull perquès, vull perquès... I si no estic bé, vull perquès, vull perquès... I és aquest sentiment que me turmenta cada dia. Miraré com passa es temps, per si es curen ses ferides. No tenc por d'estar tot sol, i és que es vespre es fa de dia. Si no estic bé, vull perquès, vull perquès... I si no estic bé, vull perquès, vull perquès... Hi ha coses que no entenc, hi ha carrers sense sortida; I per molt que no vulguem, és un escaló que hi ha en sa vida. No tenc por d'estar tot sol, i és que es vespre es fa de dia. Si no estic bé, vull perquès, vull perquès... I si no estic bé, vull perquès, vull perquès...