És la més bella i la més eixerida
No en trobareu enlloc cap de millor
És la matrona que ha estat beneïda amb
L'aigua del mar i la sang del porró
Ja són molts anys però el seu dol no amaina
La llarga nit mai no veu l'albada
Desperta-la, que té pressa per ser amada
És la més bella i la més eixerida
No en trobareu enlloc cap de millor
És la matrona que ha estat beneïda amb
L'aigua del mar i la sang del porró
L'intens dolor ja li esquerda els ossos
I a cada pas té els ulls més plorosos
Guarim-la ja, amb el foc dels nostres cossos
Qui l'ha vista ja no se'n oblida
La recordaran eternament
Té una veu tan dolça i delicada
Que cada paraula és més plaent
Pretendents de mil contrades
Ja desitgen fer-la seva
Però ella no els darà cap treva:
Es deleix per la llibertat
La Ben Plantada aixeca el cap
No hi haurà pas qui li abaixi
Sols amb sa mirada fina
Tindrà el món enamorat
La Ben Plantada aixeca el cap
Prefereix de viure sola
Que de mal acompanyada
Ja ho ha fet tots aquests anys
És la més bella i la més eixerida
No en trobareu enlloc cap de millor
Qui l'ha vista ja no se'n oblida
La recordaran eternament
Té una veu tan dolça i delicada
Que cada paraula és més plaent
Li han promès la vida nova
Fins la lluna a dins un cove
Però ella no anirà capcota:
Sols anhela la llibertat
La Ben Plantada aixeca el cap
No hi haurà pas qui li abaixi
Sols amb sa mirada fina
Tindrà el món enamorat
La Ben Plantada aixeca el cap
Prefereix de viure sola
Que de mal acompanyada
Ja ho ha fet tots aquests anys
És la matrona que ha estat beneïda
Amb l'aigua del mar i la sang del porró