Tal com som ens dibuixem Davant els nostres dubtes Canviant antics traçats I esbossos d'un passat Papers que ara es fan curts I marges que ens limiten Potser ens caldrà més llum Per dibuixar memòries Lluny de descendències D'arbres genealògics Ens trobarem més lliures Com mai havíem estat abans Què és el que ens esperarà Si esculpim de nou Els moments equivocats Que ens enceguen més que mai I tremola el paper en blanc Esperant ser dibuixat Enyorant tenir l'esbós Desitjant sentir-se ple Dels dos. I no son arbres, Això són marbres Genealògics...