Aquell que ens parla fluix . Només ell sabrà com fer-ho. Que la vida en els seus ulls . Omple instants i en buida d altres. Ara seu, ens mira i riu . Un bastó llarg l acompanya, I ens convida a entrar al caliu Que es desprèn d una cabana. Si voleu us puc guiar . Arribar on no hi hem arribat. Seguiré els passos que fem . I vosaltres ja sabreu on aneu. I allò sembla tan real . Ens empeny i ens aconsella. I entre ocells, branques i rius . Nem tocant de peus a terra. I així es com haurà de ser per anar endavant . I els somniadors que segueixin més desperts . que mai. Que mai . Que mai . Que mai . Que mai . Que mai .