Dins la casa era fosc, però volíem ser-hi tots Tantes runes i racons, allò ens feia molta por Tota aquella curiositat, ens feia fer tants disbarats No erem més que adolescents quan res importava gens Quan anàvem contra tot, el que ens havien dit I voler saltar les normes i el que era prohibit Invocàvem esperits, amb ouijes especials Erem els més atrevits i res ens feia aturar Quan plovien llamps i trons i corríem tots de cop Enfilàvem el carrer nou amb les bicis i les pors Agafàvem velocitat, res ens feia aturar Espantàvem a la nit, pedalàvem entre crits Anàvem a l'habitació, on ens trobàvem tots I les llums de tants colors, que ens van treure la son I ballàvem a les fosques, les millors cançons Ens trobàvem aquells tímids trossos de primers petons I aquelles nits plenes de màgia Que no sabíem acabar del tot La casa on tots ens refugiàvem L'habitació del carrer nou I aquelles nits plenes de màgia Que no sabíem acabar del tot La casa on tots ens refugiàvem L'habitació del carrer nou