Taxista, ja no vaig al cel Però no et posis trist i queda't els diners Busca un nou passatge Jo me'n vaig a peu Trobaràs potser una noia Fent senyal amb una mà Tu faràs girar la porta I ella pujarà al davant Mirarà pel parabrises, i tu endevinaràs on va Posaràs el cotxe en marxa I el motor s'us endurà Taxista, no preguntis res No baixis bandera, tot anirà bé Fes la carretera i no pensis res més Veuràs com per les finestres Els minuts es tornen d'or Com el dia es torna càlid I els colors es fan tresors I com entre els camps de taronges I els prats verds coberts de grocs Anireu ficant-vos dintre D'una immensa flor de foc Taxista, t'he de dar un consell és si és que aquesta història es fa realitat Oblida la feina, que no hi perdràs pas Sé que al cap de poca estona Ella es posarà al volant I el teu cotxe com un còndor Es començà a enlairar Volarà per entre els núvols Sobre el mar dins els volcans I per buides nits, eternes Amb els astres per companys Taxista, ja no et caldran telescopis Per entrar el regne dels Cels Ja no et caldran calidoscopis Per ser un fill de l'Univers Ja no et caldran microscopis Per posar un peu a l'infern Ni et caldran estetoscopis Per trobar l'amor etern Taxista: Sort! Que tinguis sort