T'estimaré, però no sempre puc fer-ho més Amb un vestidet blanc, amb roses i volants Crida, canta, per molt anys, avui és el teu sant T'estimaré, però no sempre puc fer-ho més Però no sempre puc fer-ho més Ets la mare que enamores Ets el nom de les senzilles Ets la mare més divina Ets la queixa de les queixes Ets soferta mai no et queixes Ets l'hòstia consagrada, vull dir la rehòstia Mar-Maria, Mar-Maria, Mar-Maria, Mar-Maria T'estimaré, però avui no puc fer-ho més Ets la sort, sort del qui malgasta Ets la dona de les dones Ets la veu de les femelles Ets la nineta de les nines Ets la pau de la impaciència Ets la mare de les mares Ets la mare de la sapiència Ets la queixa de les queixes Ets soferta, mai no et queixes Ets la queixa de les queixes Ets soferta, mai no et queixes Més artista, altruista Tens el cor més dolç Malaberista, alquimista Tens el cor més dolç Ets la sort de qui mal gasta Ets l'esquena pinten bastos Ets la fe del que no hi creu Ets la treva, mai la guerra T'estimaré, però ja avui no puc fer-ho més Però ja avui no puc fer-ho més Però ja avui no puc fer-ho més T'estimaré, però no sempre puc fer-ho més T'estimaré, però ja no puc fer-ho més