No som nosaltres els qui fem les coses: Podem desitjar, podem demanar... I la vida decideix el que ens pren i el que ens dóna I la vida decideix el que ens ha de passar Així és la vida dins la nostra bola de vidre Amb trossets de purpurina: Estem allà ben quiets veient passar els dies I tu i jo ens hem trobat en aquesta bola Gairebé sense ni haver-ho triat Tu i jo en una esfera que no rodola On ens limitem a acceptar el que ha de passar Així és la vida dins la nostra bola de vidre Amb trossets de purpurina: Estem allà ben quiets veient passar els dies Estem allà ben quiets i, quan algú ens mou De sobte plou (de sobte plou) I ens expliquem acudits quan no hi ha ningú a prop I ens imaginem que aquest líquid té gust de xarop I de vegades llegim els títols dels llibres del costat I de vegades recordem el lloc on vam ser comprats Així és la vida dins la nostra bola de vidre Amb trossets de purpurina: Estem allà ben quiets veient passar els dies Som en un menjador on la gent surt i entra Amb arrugues als dits d'estar sempre en remull Som en el nostre minúscul món on res no ens desconcentra Perquè ens hi van col·locar mirant-nos als ulls Així és la vida dins la nostra bola de vidre Amb trossets de purpurina: Estem allà ben quiets veient passar els dies Estem allà ben quiets i, quan algú ens mou De sobte plou Quan algú ens mou De sobte plou Quan algú ens mou De sobte plou Quan algú ens mou De sobte plou