Era tard, força tard Però va arribar el nostre hivern I algun déu despistat Va deixar-se un foc encès. Ara un bes, ara un mos, Ara un mos, un bes i dos; Del cel blau del teu cos Jo vull ser-ne l'aviador. Què podem dir Que en aquest món algú o altre no hagi dit? Sense literatura no pot haver-hi amor. A dins meu, silenciós, Mor un jove lentament; Nous perfums, nous colors, Nous fonemes per al cor. Ja no tinc el pudor, O potser he de dir la por De cridar el teu nom I posar-lo a les cançons. No, no, no ...que no es fongui la neu. No, no, no ...de l'hivern més dolç. Dorm, dorm, dorm ...bona nit amor. Bona nit.